Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1866.djvu/59

si ab unglots de cuca fera
no las hi acabas d' obrir.
Tu á 'n Serra 'ns agarrotares,
á 'n Vergós, y 'n Tamarit,
y haurias mort nostre Elías,
si ab cor t' hi haguesses vist.
¡Mes prou ja de malifetas;
avuy arribas al cim!
¡La que temps ha butxinejas
vol butxinejarte anit!
¡La que com mastí tractares,
vol fèr obras de mastí,
de la sanch de tas entranyas
beguentse los escorrims!
Del cástich poch se li 'n dòna,
ja reb aixís com aixís;
al menys pera castigarla
no serán tants los butxins.
Ja s' ou en lo carrer Ample
com un salvatge alerit,
la trompa, que als montanyesos
fa posar la fals als dits.
Ja la brandan coratjosos,
y al sèu tan feréstech drinch
los caps rodolan per terra,
un ó dos á cada pich.
Al crit de mata degolla
responen tots los vehins,
pels racons de las botigas
dents y caixals fent cruixir.
«¡Via fora!! ¡Via fora!!»
cridan, los tallants garfint,
y cercant pera esmolarlos
brassos y colls enemichs.
«¡Via fora!! ¡Via foral!!»
fins Dèu sembla que 'ls ho diu,
pus dang dang lo coure s' alsa
dalt del campanar del Pi.
Las portas cauhen per terra,
sanchnan cadiras y llits;
qui dorm may mes se desperta,
qui no dorm ja 'l fan dormir.