Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1866.djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Y com los llits las bressolas
sanchnan també fil á fil;
la mare que fa trabetas
al nen serveix de coixí.
 No hi valen plors ni pregueras,
no hi valen gemechs ni crits,
que allá van mes quimerosos
ahont ouhen mes sospirs.
 La rahó es la del espasa,
la lley es la del desitg,
si aixís ho fan los que moren
los ho ensenyaren aixís.
 Allá hi ha 'ls d' en Santa Cilia,
los d' en Roch Guinart assí,
menys que sos ulls guspireja
la teya que llú en sos dits.
 Los diputats en lliteras
van de las pletas en mitg,
y al sèu devant dalt de perxas
los caps de sos enemichs.
 Sencera ha estat la revenja;
de blat no 'n queda cap bri:
aquell que algun bri n' amaga
junt ab son coll l' ou cruixir.
 Sols queda 'l dolent del Comte,
mes cal que estiga amanit;
per beurer sanch de sas venas
avuy se deixará 'l vi.
 Ja al devant de casa seva
fan un crit de «¡Via en dins!»
Pilots d' homes ó dimonis
remolinantse ab brugit.
 Las portas sòn barrotadas,
mes ja las obre l' arrisch,
als pobrets dels centinellas
degollant de viu en viu.
 A ruas á dins s' abocan,
tol fent juraments d' afins
si s' hi amaga, arrancarlo
del costat de Jesucrist.
 Per tots los racons lo cercan
verinosos escorpins,