Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1866.djvu/61

que rallarian lo ferro
si de ferro se cobrís.
 No deixan pedra per móurer
ni moble per mitg partir;
la destral feixuga arriba
allá hont no arriba l' enginy.
 Mes si entranthi renegavan,
bè ho fan mes y mes sortint,
havent desbotat la gavia
y essent lo pardal fugit.
 Y encenent ab la greu nova
las pletas del passadís,
á fora 'l mur se rebaten,
hont s' ha sentit son trepitg.
 A cents á cents se n' hi abocan
y ja hi sòn á cents y á mils
brandant altres tantas eynas,
per colgarlas en son pit.
 Los uns al portal se quedan
per visurar al que n' ix,
altres pels camps s' esgarrian
que sòn mes foscos que 'ls llims.
 Los que pels camps se esgarrian
lo cercan bè al endeví,
mes com llambregan de gana,
mes enllanet ja l' han vist.
 Sis aprop se n' hi ensopegan,
plegats al punt sòn allí,
sis eynas de tall portavan,
las hi enfornan totas sis.
 Qui vulga enfonsarnhi una altre,
que hi vaja tot desseguit,
lo trovará que badalla
part d' avall de Monjuhich.
 Anauhi, fills de montanya,
anauhi, barcelonins;
si algú no gosa acostarshi,
que li aguisse 'l sèu mastí...
 Anauhi, fumadas corvas,
anauhi á ferne bocins.
De son cor negre brenaune,
de sos cabells feune niu.