Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1868.djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


( 120 ) D' aquesta runa d' una fé corcada,

fèsne un palau soberch de fé novella.

Jo t' am, jo vull ser teu y teu puch esser

si Tú, que 'l cor podrit sanitòs deixas,

mon sprit malalt, rich de salut me 'l tornas.


Tardaner truco á ton portal, recullme:

no per trigà' en lo fruyt la maduresa,

se jutja 'l fruyt dolent. Un pas encara

abans del clot, m' he repensat per ferne

eixa preguera perqué Tú l' escoltes.

Com pus gran lo pecat, pus gran se mostra

qui, perdonant, misericordia ensenya.

Jo he pecat com un hom; com Deu perdona.


Astruchs jorns, vius plahers, nits falagueras

han leixat en mon cor son babòs rastre

com lo cargol per tot hont passa 'l deixa.

M' ha caldejat lo sol de la impuresa;

m' ha refredit la fé lo gel del dupte;

per ço huy cerco perlejant rosada

que mon sprit à nova calma torne

é tebi alé que lo meu cor rebife.


Jo no dech esperar é que desnúa

m' anima sia de sa carnal vesta;

la nau, socors ans d' englutirse crida,