( 120 ) D' aquesta runa d' una fé corcada,
fèsne un palau soberch de fé novella.
Jo t' am, jo vull ser teu y teu puch esser
si Tú, que 'l cor podrit sanitòs deixas,
mon sprit malalt, rich de salut me 'l tornas.
Tardaner truco á ton portal, recullme:
no per trigà' en lo fruyt la maduresa,
se jutja 'l fruyt dolent. Un pas encara
abans del clot, m' he repensat per ferne
eixa preguera perqué Tú l' escoltes.
Com pus gran lo pecat, pus gran se mostra
qui, perdonant, misericordia ensenya.
Jo he pecat com un hom; com Deu perdona.
Astruchs jorns, vius plahers, nits falagueras
han leixat en mon cor son babòs rastre
com lo cargol per tot hont passa 'l deixa.
M' ha caldejat lo sol de la impuresa;
m' ha refredit la fé lo gel del dupte;
per ço huy cerco perlejant rosada
que mon sprit à nova calma torne
é tebi alé que lo meu cor rebife.
Jo no dech esperar é que desnúa
m' anima sia de sa carnal vesta;
la nau, socors ans d' englutirse crida,
