Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1868.djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


( 142 )

é si compendr' amor son cap poria

rahó darien sempre al parlar meu.

Ells fan com cell que n' ha perdut lo seny

é que sent foll no te us de rahó

que 's riu dels sans que van á la presó

per veure 'l quan la llastima 'ls hi empeny.


Al escoltarlos sempre ab la ma 'm seny

perquè n' es son parlar lo del diable

é de la sancta creu veyent l' ostacle

ne fuig é 'n los seus braços no m' estreny.

E 'ncar' que no 'm senyás no 'm tocharia

car 'stimant, mon Deu es mon amich

é al veure que va ab mi, mon enimich

corrents com la sageta fogiria.


TORNADA.


Que no m' ascolt acell que diu follia

al sanct amor que 'stá dins de mon pit,

que sols per cell que 'l sent ó l' ha sentit

ne chant acompanyat de l' arpa mia.


III


Han dit los philosofs é homens savis

que dorm la charn é may dorm l' esperit,

é que fins l' hom que 'stá ben adormit

pensa é conversa sense moure 'ls llavis.

E aixo jo 'u crech molt be: cell que somnia

ne te tota la charn ben adormida