( 142 )
é si compendr' amor son cap poria
rahó darien sempre al parlar meu.
Ells fan com cell que n' ha perdut lo seny
é que sent foll no te us de rahó
que 's riu dels sans que van á la presó
per veure 'l quan la llastima 'ls hi empeny.
Al escoltarlos sempre ab la ma 'm seny
perquè n' es son parlar lo del diable
é de la sancta creu veyent l' ostacle
ne fuig é 'n los seus braços no m' estreny.
E 'ncar' que no 'm senyás no 'm tocharia
car 'stimant, mon Deu es mon amich
é al veure que va ab mi, mon enimich
corrents com la sageta fogiria.
TORNADA.
Que no m' ascolt acell que diu follia
al sanct amor que 'stá dins de mon pit,
que sols per cell que 'l sent ó l' ha sentit
ne chant acompanyat de l' arpa mia.
III
Han dit los philosofs é homens savis
que dorm la charn é may dorm l' esperit,
é que fins l' hom que 'stá ben adormit
pensa é conversa sense moure 'ls llavis.
E aixo jo 'u crech molt be: cell que somnia
ne te tota la charn ben adormida
