Vés al contingut

Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1868.djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

De Provensa donchs nos vingué la primera alenada de la poesia en alas dels vents de la fraternitat. Provensa fou l' Orient de la literatura catalana y del Orient ha vingut sempre la llum.
Alguns anys mes tart, —á causa dels sacudiments politichs que tingueren lloch en estas terras, promoguts pels successos que precehiren y seguiren al eternament memorable, encara que no del tot venturós Parlament de Caspe, —l' institució de la Gaya Ciència semblava mimvar y decáurer, cuant vingué un home de geni poderós y de miras superiors á son segle á robustirla , protegiria y amparla.
Aquest home, encara que originari d' estas terras y coneixedor d' ellas, era un castellá, y l' apellavan D. Enrich de Villena.
D. Enrich de Villena vingué á Barcelona, prengué baix son amparo y protecció los Jochs Florals, y per ell esta institució nasqué á nova vida.
En un palau de Barcelona, tal volta en lo mateix que avuy estem reunits, se congregaren llavoras en coral fraternitat duas literaturas , la catalana y la castellana.
La literatura castellana venia, —y es precis consignarho,— no pera fer ombra á la catalana, no pera partir ab ella los llors del triunfo, no pera disputarle la victoria: venia sols ab D. Enrich de Villena, y ab los altres áobles lletrats que l' acompanyavan, pera rebifar l' alé de la musa catalana, pera dirle qu' estava cridada á grans destins, pera aplaudiria y vigorisarla; venia á inspirarse ab ella y d' ella; venia á regoneixerla com literatura-mestre; venia, no en nom de la enveja á crearle obstacles, sinó, nobilissimament, reyalment, en nom d' una santa fraternitat, á donarle l' oscul de pau y á facilitarle lo cami pera que, sensa entorpiments, pogués dretament marxar al estrenuo fi que 's proposava.