Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Cóm, folla esparsa mia, fins Ell vols aixecart...?
Adolf Blanch.
Adolf Blanch.
Dòna foch á mon pit, mel á mos llabis,
¡Oh esperit cristiá del poble meu!
Vull cantar en la lléngua de mos avis
La majestat omnipotent de Dèu.
¡Dèu!... nom gloriós; suau armonia
Que amorosa consola al cor ferit
Jo'l beneesch al apuntar lo dia,
Y ell m'aconorta al arribar la nit.
Lo cantan los aucells quant naix la aubada,
Lo murmura la mar ab bronch accent,
Lo suspíra la brisa enjogassada
Y l'escriu ab estels lo firmament.
Y diu eix nom, homil en sa grandesa,
Al qui's troba aqui baix órfan y sol,
Que es pel qui lluyta, escut de fortalesa;
Que es pel qui plora, bálsam de consol.
