Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1876.djvu/79

Y en mitj d' un cantich misteriós d' aucellas
y toch de címbals y concert de flautas,
rompent la boyra, de la llum vestida
celest matrona descendí á la platja.

 Los ulls llampegan del triunvir de Roma
que, sobte, Amor li crema las entranyas,
y 'ls mans de César enutjats oblida,
y ab foll desitj s' avensa á Cleopatra.

 —La nit, Senyor, en l' horisont flagella
sos bruns corcers de perlejantas alas;
permet que s' alse lo poder d' Egipte
fins tant que torna la claror del auba.

 Com altra Venus he deixat mos temples
cercant los ulls del deu de las batallas:
que avuy las éuras del festí 'ns envolten,
demá en la sang dels Ptolomeus ubriagat.—
 
 Al dols parlar de la esplendent regina
fadat Antoni, baixa 'l front y calla;
y 'ls pobles cridan estenent las vestas,
y 'ls muts cuestors esgroguehits l' esguardan.

 Y tots se n' entran per las amplas voltas
d' altiu casal d' inmensas columnadas
hont munta encens per los altars dels ídols
y hont bull lo néctar en lo fons dels cráters

 Lo temps revola sacudint los sistres
entorn la purpra de las llongas taulas!...
de prompte es tot esglayador silenci:
¡ja espunta á Orient la primerenca aubada!

 L' exels imperi hont ha arrelat la vida
per sempre mes va caure en la fossana!...
y s' alsa Antoni vacilant de febre,
la ma en la copa, reflectint las llantias:

 — Romans, los crida; de genolls! que torna
lo sol de Egipte al front de Cleopatra!—
A un crit de guerra las esfings bramulan.
v tots s' aixecan empunyant las armas.