¡Mes ay que 's rompen los murals de pedra,
y blancas gregas dels eunuchs voltadas.
oberts los brassos, los esguarts sens vida.
com serps al coll dels cavallers s' enllassan.
Y 'ls cers per terra espurnejant reboten:
y l' ayre ardent los encencers embauman:
y 'ls deus s' aclucan: y las flors s' inclinan:
y 'ls llums tremolan y encongits s' apagan!
Las anclas s' alsan y los rems s' acotan:
ja 'l mar fendeixen las pesants galeras;
cubrintlas d' ombra 'l lleny de la regina
d' en mitj l' estol encastellat s' aixeca.
Y díuli Antoni 'l cap sobre sa falda:
—Oh amor funest que l' esperit doblegas!
esguarda al lluny en la rogenca boyra
del fat de Roma las gegantas velas.
Per tú he deixat la gloria de mos pares,
per tú en lo fanch se miran mas empresas.
y vols encar estrényem parricida!
y als peus corbar lo ceptre de la terra!—
Y diu la fada:— L carro de ma gloria
demá haig de veure en los palaus y temples
de Roma augusta, endut per las sibilas.
rodant per sobre de sos deus de pedra.
Pilots de runas formaran sos pobles,
ab llamp dels ulls los tornaré en fogueras.
lo flam creixent avivarán riallas.
corcers de Frigia escamparán sas cendra!—
Y alsant ab rabia entre sas mans febrosas
lo cap d' Antoni, assobre 'ls ulls lo besa.
y apres l' aparta, y fit á fit se 'l mira.
y en mitj la cort se va allunyant soperba.
