Inquirint la primera causa de la moderna renaixensa catalana y per consigüent dels Jochs florals que de ella provenen, ¿ahont la trovarem? No cal cercarla en un moviment propi tant sols de la nostra terra. Mes aviat ó mes tart en diversos pobles de Europa y no tant per desitx d' imitació com per efecte dels ayres que corrien, s' ha tractat de despertar l' adormit sentit nacional. Molt temps feya que hómens doctes y pacients s' afanyaven per arreplegar en los polsosos magatzems de V historia pàtria joyells oblidats ó viltinguts y en remoure les mines guardadores de les mes amagades pedres precioses pertanyents á la mateixa historia. Mes endevant, com del frech dels metalls naixen centelles, del estudi continuat y de la comparació de les velles memòries sortí una llum mes clara, y del coneixement de la lletra s' arribà finalment al de son esperit.
Per altre costat, lo sentit poétich que com natural oposició al fret prosaisme en que jagué gran part del darrer segle, cap al mateix temps s' havia revivat, s' aparella ab l' esperit histórich de que suara parlávem. Adonantse de que s' anaven perdent moltes coses del temps passat (y n' hi havia de ben bones y belles) se comensà á tenirs'en anyoransa: anyoransa que anà creixent quant les alenades, á voltes poch suaus, pero sovint pures y sanitoses de la vellura se sentien venir de lluny, entre mitx del tuf de la sanch en la última decena del segle passat, ó de la fumarada de les canonades en lo comens del present. Llavors se reconegué que 'ls pobles que havien sigut turbats ó trepitjats tenien un fons nacional y un passat poétich, al cual s' agafaren ab amorosa abrassada.
