Si may ó poques vegades se véu que un home sia l' únich patró de certes novetats que per diferents camins s' esparjeixen, sempre n' hi ha que mes particularment les representen. Entre nosaltres trovam com personificat l' esperit histórich en Capmany y l' histórich-poétich en Piferrer. En Capmany ja no 's veu un simple analista escalfat per un patriotisme d' instint y coneixedor dels fets sols per defora, sino un ver historiayre qui ab amor patri reflexiu y rahonat va posant les glories nacionals al lloch que 'ls pertoca en lo camp general de l' historia. En Piferrer se vehuen los fets, los monuments, les institucions y les costums, mirats especialment per l' aspecte estétich y uns als altres mútuament enlluminantse.
Ja llavores per molts apareixia la regió de la llengua catalana com voltada d' una corona poètica. Los noms de les nostres viles y encontrades ja no 's miraven com á vulgars denominacions topográfiques tant sols bones per figurar en un registre de catastro, ó en una llista de paradors de diligencies; sino que apareixien ennoblits per l' historia y embellits per la poesia. Los noms de llinatje semblaven mes dignitosos y 'ls de fonts y llurs diminutius mes agraciats. Les fires y 'ls aplechs afegiren á llurs naturals atractius los que 'ls donaren los invents de l' imaginació. Caygué l' vel que no deixava veure les belleses de nostres valls y muntanyes; les parets dels palaus y los murs de les viles reflectaren la lluentor dels fets assenyalats ó 's transformaren dintre la mágica boyra d' una llegenda fantàstica.
A dins de tot aixó covava una forsa activa que tirava á eixir al exterior, so es la llengua que havien parlat nostres héroes y los narradors de llurs gestes. Era ademés la llengua en la qual per primera vegada aprenguérem a anomenar les maravelles de la creació y á llansar los crits de la nostr' ánima: llengua per tots usada en la
