portant á la xerraire, que cantava
desesperadament entre les fulles.
Cercava en l'armonía de mos versos
un cant p'el teu retorn y Amor me diu
qu'aquieti les cordes de ma lira
y vinga envers á tú per'adorarte
en l'amplada dels camps.
Justament are
venia á reposá aquí á la bon'ombra,
y al teu aprop més grat senrá'l repòs.
Te culliré les branques més hermoses
per ferte una corona y coronarte.
Dexam asseure aquí als teus peus, aymía;
quan arrenquis les branques y trontolli
l'arbre, caurán al damunt meu les fulles.
Que be hi estich, hermosa! Guayto enlayre
y avans de veure la verdor del sostre
te vetx los pits qu'et brotan ufanosos.
Qu'ets esbelta axecante endins del arbre
per cullir la corona!'t vetx la gorja
resplandir de blancor, cada vegada
que dones estrebades á les branques.
Que la fas graciosa la corona!
Les teves mans, que hi saben á les branques
qu'encare que les torsis no se't trencan?
Assegut als teus peus, vetx com t'acotas
y'm sento la corona sobre'ls rutlles
