Los teus cabells! què be s'hi entortolligan!
Vull ajudarte en l'amorosa feyna
y palparé'ls teus dits entre les fulles.
Què fort qu'et mostres coronat de roure!
Asseute al meu aprop, que la bon'ombra
s'es estesa amplement pera juntarnos.
Quin benestar s'hi sent aquí als teus brassos!
Guaytant enllá d'enllá per entre'ls roures
se veu la plana verda tota estesa
fins á tocar la mar.
Sí, dona hermosa,
lo bon sol la feconda: ella quieta
reb l'ample bès que l'ha d'inflar de vida.
Los roures centenaris sempre joves
oferexen ses copes luxuriantes.
Escolta'l vent que passa. Sents? Murmuran
asprement les verdors: lo nostre roure
s'ha quexat foscament. Es que no'ls plauen
los afalachs dels vents, quan lo bon sol,
los feconda ab sa llum esplendorosa.
