Aquesta pàgina ha estat revisada.
lligant les flors, tranquila y falaguera,
li ofrena'l primer ram amanyagantlo:
— Aquestes son per vos, les més hermoses.—
Son pare tot cofoy com les prenia!
Y va ser tal com deyas: que'ns trobarem
per un camí florit.
Feya bon dia
per cullir flors y jo't digui: Oh! Dòman
d'aquestes flors que culls.
Prou, si cantessis
una cansó plaenta.
Tú cantavas,
Amor, y sabs lo qu'aquell jorn sentirem.
Desde aleshores com t'he desitjada!
Arreu ens hem cercat. Un jorn venies,
era un jorn del hivern, tota lleugera,
ab un feix de serments, qu'allí á la vinya
ton pare havia fet de la podada.
— Ahont va la dona que mos cants inspira?
— La llar demana llenya als que la voltan.
