Aquesta pàgina ha estat revisada.
y tot de cop en mon espill hi veig
un voleyar de flors, y al meu dessobre
tota una pluja; sa frescó en les galtes
y en lo pit vaig sentir.
Com qu'et guaytava,
feya una bella estona, entretinguda
mirant á terra, vaig pensar: què cerca
tan afanyosa? y me'n vinguí allí hont erats.
Al aproparme y veure la florida
que sobre teu, rient, lluía molla
del aygua de la pluja, va temptarme
y somoguí tot l'arbre, sense doldrem
que ton pare hi perdés tantes admetlles.
Quina sorpresa'm vas donar. Jo deya:
no fa ni un alè d'ayre y cauen flors!
Tota tú recuberta de flors molles!
Ab gran pausa debíes aproparte
que jo no't vaig sentir.
Tú no hi senties:
tan ab l'espill t'havies encisada.
Qu'hermós fou aquell dia!
