Tots ho foren
los jorns que'ns aplegaren. Te'n recordas
d'un matí aprop del mar? Jo t'escribía
damunt la sorra ab una canya verda
los versos del Amor; tu'ls resseguíes,
llegintlos y formant ab tes petjades
un march al llur entorn. Prò alguna volta
lo peu se t'enfonzava y de l'arena
brollava l'aygua clara; tu saltavas
mitx espantada y deyas falaguera:
Ay si'ls esborro!
Prou que me'n recordo;
era un matí ben clar; tota la platja
lluía enllíl d'enllà sense cap ombra.
Vora la mar, en la serena platja,
ens hi espera una llar feta de nou
qu'encara fará olor de pedra fresca.
Al caliu del Amor, s'enmotllará
al nostre ser, com aquet niu del roure
s'ha enmotllat als aucells que tu hi vas veure.
Alli hi vindrá, després de la esperansa
qu'omplirà la blancor de casa nostra,
lo nostre primer fill y'l veurèm crexer
cantant, cantant tot esperant als altres.
Y't veuré cada dia á casa meva!
Qu'es hermosa la llar, ben endressada
per les mans de la dona que'ns estima!
