Els corriols l'esgayan fonedissos,
els rechs ab simetría l'atravessan,
les verdures s'hi enjoyan d'un vert sà,
els màrgens ben cuydats forman pedrissos,
d'ocultes deus els regalims hi vessan
y en l'ayre hi flota un suau perfum de pà.
Quan s'es dexat de ploure
¡quina riquesa'ls verts!
Les fulles son lluentes
y'ls horitzons oberts.
Per cada greny destila
suavíssim fontinyol.
En cada esquitx de pluja
hi parpalleja un sol.
Tot regalima d'aygua
com màgich degotall,
per hont les gotes lliscan
estalactita avall.
Un grat perfum de gleves
'escampa ubriagadô.
La terra es amarada
de fecondant sahó.
Ni un clap de boyra entela
de la blavor l'estany.
El sol es nitidíssim
com al sortir d'un bany.
De la fageda en l'espessô
camins s'hi troban esborrats
qui verts paratges ignorats
portan com màgich guiadô.
