Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1907.djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Els corriols l'esgayan fonedissos,
els rechs ab simetría l'atravessan,
les verdures s'hi enjoyan d'un vert sà,
 
els màrgens ben cuydats forman pedrissos,
d'ocultes deus els regalims hi vessan
y en l'ayre hi flota un suau perfum de pà.
 
 Quan s'es dexat de ploure
 ¡quina riquesa'ls verts!
 Les fulles son lluentes
 y'ls horitzons oberts.

 Per cada greny destila
 suavíssim fontinyol.
 En cada esquitx de pluja
 hi parpalleja un sol.

 Tot regalima d'aygua
 com màgich degotall,
 per hont les gotes lliscan
 estalactita avall.

 Un grat perfum de gleves
 'escampa ubriagadô.
 La terra es amarada
 de fecondant sahó.

 Ni un clap de boyra entela
 de la blavor l'estany.
 El sol es nitidíssim
 com al sortir d'un bany.

CAMINS PERDUTS

 De la fageda en l'espessô
 camins s'hi troban esborrats
 qui verts paratges ignorats
 portan com màgich guiadô.