Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1907.djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Es llur secret dols esperó
 pera'ls sentits purificats
 qni esperan sempre, extasiats,
 una mellor revelació.

 De llur encís plè de misteri
 com la musica d'un psalteri,
 brolla dolcíssima amarguesa.

 Ells son qui portan, bosch endins,
 del horitzó vers los confins
 hont sols impera la Bellesa.

Les montanyes son totes fortalesa.
Les collades son dòcils, gracioses,
y ab llur alè despertan vagoroses
suavitats mesclades de grandesa.
 
Les montanyes son altes, serioses,
y l'orgull se revela en llur nuesa.
Les collades son totes desitjoses
d'afegir nous encants a llur bellesa.

Les montanyes esguardan la planura
ab esguarts de menyspreu y de tristura,
mes devenen humils y enriolades
 
al doblegarse al jou de les collades,
car les collades, d'elegància plenes,
son lo més femení de les carenes.

TARDORAL

 Oh la selecta melangia
 de les boscuries tardorals
 quan d'una plàcida ironía.
 fugen les pompes estivals!

 Quan es vermella la montanya
 del sech fullam que no ha caygut,