| Chirabolics.
|
Atengau: Pocs diners poca salut; con que yo em fiu conte ixcàm à plasa, y vinga lo que vinga. Chustament peguì de pits en un Serril de la Ribera que acabava de vendre la seda, y portava en plata la municiò embolicada en una coixinereta, y dins lo pit. Li trabì conversaciò, y me el emportì à una casa que fàn casulles en front la Porteria de la Compañia, y li dic al Sastre: Señor Mestre traga vostè una Casulla de fansasìa, que se la ha de provar asi el Amic, perque es pera el Retor del seu Poble. Y vostè, li diguì al Pàparo, que estava en la boca oberta, la entregarà en mans propies del Señor Retor, chuntament en una esqueleta; y discurrixc que sen recordarà vostè de la dilichencia, perque aquell Señor es amic, y sabrà agrahiro. Ell plantat en mich com un siriòt no mes se sonria, y à tot dia: bien està, bien està. Comenzà el Sastre à probarli Casulles, y mes Casulles, pero à mì ninguna men agradava pera el intent; con que li dic: So Mestre vaixen vostè una de dalt, mes que siga de tesù, que asi estic yo. Pùchasen el Sastre, y el Corfòll se quedà fet un bulto en sa Casulla posada; y com anava en sarahuellets blancs, espardeña de ramalèt, cames crues, y els cabells tots estufarrats, fea una rarisima figura. Yo comense à ferli pegar boltetes, tirantli tironets per davant y per darrere à la Casulla, que com portava el bolsó en lo sì, no li asentava, y li dic: home, quin bulto es èste? Y ell respòn rientse: capte greu, no veu que son els diners de la Seda que he venut? Cuerpo de crispo! traga això de ahì, bon home, y deixeu damunt lo taulell. Còm li havien de parar bè les Casulles! Trau ell luego sa coixinereta, dèixala damunt lo taulell, y yo li dic: vaya, pegue vostè ara cap amunt uns quants pasets, y vorèm. Ell dona la bolta amunt, y yo afianse el bolsó y la done avall portes à fora. Al mateix temps que baixava el Sastre, chiras el Llaurò, y no em veu à mì, ni à la coixinera: Poder de Dios! arranca à correr en Casulla y tot à buscarme. El Sastre, que no em troba à mì, y veu marchar al de la Casulla, pègali darrere com un rellam cridant: compare, solte la
|
