Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 y yo estic sinse un menut,
 t'ha entrat.... mentres ell t'ha dut
 calaguala y eixaròp.
INÉS.  Pues hua fet vosté mol mal;
 anemsen , que ya estic bòna.... (Acsió de anarsen)
CEL.  Esperemse un poquet, dòna,
 y et beurás el cordial.
 Mira, ya está ahí.... ya vé....
 Tin prudènsia y no l'escames.
INÉS.  No mes de oirla á vosté,
 m'ensenc tota en fòc y flames.
 (S'asenta en una cadira molt
 enfadá, y l'agüela es retira.)
POLL.  ¿Cóm t'encontres Ineseta?
INÉS.  Sentada en una cadira.
POLL.  Ya vech yo que no estás dreta.
 Pero escolta, si be es mira,
 cuant una dòna esta mala,
 (vorém si així em deixe entendre)
 no hiá res millor que pendre
 dos glopets de calaguala.  (Presentantli el got)
INÉS.  No vullc res: fuchga eixe gòt.
POLL.  Asò mal no et podrá fer.
INÉS.  Ni bé tampòc ferme pòt....
 Fuchga... ó men vach al carrer.
POLL.  No, Inés, que si el teu no otorga
 lo que el meu desich ordena,
 per això no pases pena,
 que yo em mamaré la porga.
 ¡Calmat per l'amor de Deu!
 y de este punt no et meneches
 hasta que pels teus ulls veches
 lo que hiá dins del pit meu.
INÉS.  ¿Pero vosté em diu de veres
 lo que m'ha contat ma tia?
 ¡Si no eu vera, no eu creuria!...
POLL.  ¡Inés, que incrèdula eres!...
 Si á un hòme que novia busca
 davant se li presentara
 Visènta, la de Fabara,
 ¿no diria que es molt chusca?
 Si cuant este amor l'ofusca,
 en un cantó apareguera
 Rafèla, la filanera,
 prendat de este nòu capéll
 ¿no creuria ser aquell
 el de la bocha primera?
 Si rodant despues per l'hòrta
 vera ballar á María,