Aquesta pàgina ha estat validada.
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
| ¿l'altre ball no es deixaria pel fandanguét de Paipòrta?... Hasta que de pòrta en pòrta, de palmito en mantellina, sentá al racó de la cuina ó ballant el trompellòt, darrere el rey Mataròt vera á la infanta Tellina?... Pues això es lo que á mí em pasa. Cuantas veo, tantas quiero, que al cap, tot son dònes, pero.... ninguna m'ha chocat masa hasta que, entrant en tá casa, he vist per má bòna estrèla eixos ullets de... mustèla, cuya grasia es tal y tanta.... que han mòrt als pèus de la infanta María, Sènta y Rafèla! |
| INÉS. | Aném, no s‘arrime tant.... ¡Quin empeño, Deu mos lliure! Lo que fa vosté es fer riure. (somicant) |
| POLL. | Pero tú meu dius plorant. |
| INÉS. | Plòre, en llágrimes desfeta, perque vech que no em vòl chens. |
| POLL. | No em digues això,Ineseta, perque et respondré que ments.... Estes polseretes blanques que el ponentet bambolecha, y que alguns tindran envecha de que tú me les arranques, cuant ants que la pòrta tanques en les hòres del calor, em pases l'escarpidor donantli á la siesta tregua, ¿no es veritat, filla meua, que están respirant amor? El color ròch de esta veta, el blanc de unes espardeñes, que trauen fòc de les peñes cuant el pas el pèu apreta; estes calses de travela, el chopetí, l'armaór, y el flòcs de este mocador que es veu desde micha llegua, ¿no es molt sèrt, paloma meua, que están respirant amor? Y estes paraules tan tèndres, que, si el desich les provoca, pareixen eixir de boca |
