Aquesta pàgina ha estat validada.
| de ú que dichuna els divèndres. Els fòcs mal colgats en sèndres que em socarren l'interior, dels chenolls el tremolor cuant tòquen la ròba teua, ¿no es veritat, prenda meua, que están respirant amor? Y eixes llágrimes tan dolses, que brotant de fònt tan clara, despues de regar la cara et chòrren hasta p‘els colses. Y cuant ni agranes ni espolses, ni en tú vech treball machor, el fan eixir el color que per les dos galtes creua, ¿no es molt sèrt, pichona meua, que estan respirant amor?.... ¡Oh! sí, hermosísima Inés, espill y llum dels meus ulls, lletra en paper de dos fulls no diu mes clar que amor es. Deixa que achenollat pues, (S'achenolla.) com als pèus de un confesor, y torcantse la suór que el té tot fet un empastre, confese el tio Pollastre la esclavitud de este amor. |
| INÉS | Calle per l'amor de Deu, perque no puc ya aguantar tant de airet particular com respira el amor seu! ¡Alses de ahí, per favor, y vacha molt noramala, que d’eixes flòrs que em regala me es insufrible la olor!... ¡Hòme, aném, alses de ahí!... |
| POLL | D‘así no m'alsaré yo .. sinse obtindre ants el teu sí... |
| INÉS | ¿El meu sí?...¡això si que no!... (Pega á fuchir Inés, quedantse achénollat el Pollastre; á cuyo temps entra el só Mateu, y li fá una bendisió. Despues entra el só Diego.) |
| MATEU | Ego te absolvi, Pollastre. |
| POLL | No tinc res que perdonar. (S'alsa.) |
| MATEU | ¿No tens res?. . ¿y el melonar? |
| POLL | ¡Els melons portaran rastre! |
| MATEU | L'alcalde en pòques rahons m‘ha dit ara molt formal |
