Aquesta pàgina ha estat validada.
Bieló (aclaparat)
Feliu! Feliu! Que era ella, la meva filla?
Feliu
Sí: era la mare de la Palmira.
Bieló (volent aixecar-se, irat)
Què dius!
Feliu
Per això sempre he vingut aquí, amb vós i els nostres companys, a pendre'l sol a l'hivern. En aquest racer he trobat l'escalforeta i l'alegria pel meu cor, malalt de tant estimar.
Bieló (amb indignació)
Feliu! Tu ofens an aquella dòna!
Feliu
No! Jo respecto la seva bona memoria com la de la meva mare.
Bieló
Calla, que'm fas mal-pensar i m'ennuvoles el seny!
Feliu
Per això m'encisa tant la Palmira! Ella
