Pàgina:L'alegria del Sol (1908).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Bieló (aclaparat)

   Feliu! Feliu! Que era ella, la meva filla?

Feliu

   Sí: era la mare de la Palmira.

Bieló (volent aixecar-se, irat)

   Què dius!

Feliu

   Per això sempre he vingut aquí, amb vós i els nostres companys, a pendre'l sol a l'hivern. En aquest racer he trobat l'escalforeta i l'alegria pel meu cor, malalt de tant estimar.

Bieló (amb indignació)

   Feliu! Tu ofens an aquella dòna!

Feliu

   No! Jo respecto la seva bona memoria com la de la meva mare.

Bieló

   Calla, que'm fas mal-pensar i m'ennuvoles el seny!

Feliu

   Per això m'encisa tant la Palmira! Ella