Vés al contingut

Pàgina:L'alegria del Sol (1908).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

es el meu consol; ella'm manté l'ilusió. Hi ha vegades que, quan la miro, sembla que'm contempli la meva filla, que no he tingut, però que sempre he portat en el pensament. Altres, sobre tot d'ençà que es dòna, me la represento com si fos la seva mare i em venen ganes de dir-li que l'estimo i d'abraçar-la sobre'l meu pit.

(Per la porta de la casa torna la
Palmira tota riallera.)



ESCENA IV
Els mateixos, més la Palmira


Palmira

   Encara no hi han els altres companys?

Feliu (amb emoció)

   Palmira!

Palmira

   I en Patitus i en Geroni, que no venen?

Bieló

   En Geroni ahir va dir-me que no's trobava bé.