el senyor Forment, el senyor Ramon, la senyora Roseta, la seva mare, els regidors i les tres, Maries comandita, van arribar tots tan mudats, tan polits, i tan am roba bona, que quan van ser a l'entressol, hi hagué una flaira de càmfora, que si no fos que no en gastaven, qualsevol hauria cregut qu'havien espolsat les catifes.
El faetó va arribar, i tenia un color tan sofert, tan ténue i tan aigualit el faetó que va arribar, que sino que ja devia ser mort, pobret, semblava el mateix del bateig, amb els mateixos cavalls, el mateix cotxer, la mateixa librea, i fins amb el clavell a l'orella, i pujant-hi tota la torna, i pujant a un altre cotxe l'Estevet i els testimonis, van arrencar vers Sant Cugat, passant per aquell trasbalç de carros, qu'eren la joia d'aquell barri.
En sent al devant de l'iglesia, van baixar com van poguer a la pobre senyora Pepa: van entrar a la sagristia, i al cap de un quart d'esperar, van arrivar els del bando contrari: el graner, el dels cereals, el veterano, dos comerciants, dugues amigues i un infant; hi van arribar tan mudats, tan negres, tan encamforats, tan encongits, i tan rectes, com els del ram de mercería, però duent la nuvia al devant, amb un pom de tarongina al front com una bandera blanca.
L'Estevet, aixis que la va veure, li anava a estrenyer la mà, com s'acostuma a n'aquets
Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/111
Aquesta pàgina ha estat revisada.
