Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/165

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rosaris, i la calderilla per Déu, i no haver passat joventut, ni amors, ni goig, ni alegria, ni haver tingut pena ni gloria pera anar montant la fortuna que'ls servís pera una vellesa que tampoc seria vellesa? I si fos un hereu escampa? Jesús tot Poderós, guardeu-nos-en! Si fos un hereu escampa, estimaven molt al seu fill tant la Tomasa com l'Esteve, però valdria més pera ell, pera ells i pera tots plegats que Nostre Senyor se l'emportés abans de veure semblant cosa, que'ls fills és un ai! el tenir-los i una fortuneta de res costa anys i anys de captar-la.
 Un dia, l'Esteve, pera sortir de dubtes, va cridar a n'en Ramonet i li va dir:
 —Escolta-m bé, Ramonet. Quan serás gran què voldràs ser?
 En Ramonet no ho entenia.
 —Què és lo que t'agrada més?
 —Anar en cotxe!
 —És dir que voldràs ser cotxer?
 —Vui ser soldat i anar en cotxe.
 —Artiller vols dir?
 —Anar en cotxe.
 —Però si tens ganes d'anar en cotxe s'ha de saber tenir diners, i pera tenir diners s'han de guanyar, i els que'n guanyen de diners se'n diuen comerciants. Que vols ser comerciant o anar en cotxe?
 —Vui ser comerciant i anar en cotxe.
 I com que no'l podia treure del cotxe se'n