Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/182

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 I encara faltava l'epíleg, que va ser el jorn de matar el bè.
 En Ramonet va plorar tant, al veure que de revolada se li emportaven l'amic, aquell amic tant bon amic, que l'havia tingut vuit dies sense deixar-lo ni un moment, que havia anat amb ell a la gloria i que no l'havia abandonat quan va venir la desfeta, que aixis que va veure que'l treien i que'l mirava amb aquells ulls tant tristos i plens de dolcesa, com volguent dir: «Ha arribat l'hora»... que's van creure que emmalaltia.
 —No he vist mai una criatura de tants sentiments com aquesta,—va dir la mare, corpresa.
 —No só pas a qui s'assembla,—van dir de pla les tres Maries.
  —Deixa-t estar de semblances, ni de xais, ni de coses fútils, — va dir l'Esteve a la dòna.—Amb una vegada n'hi ha prou d'això de processons i romanços. Baixa a baix, a la botiga, que hi ha molts pedidos atrassats, i els pedidos són els pedidos.