Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Pare...
 —Noi!—va saltar la Tomasa, veient apropar-se un conflicte.—No contestis. Pensa am qui parles.
 —Ja ho penso, però...
 —Fes lo que't mani'l teu pare, per Déu!
 —Ja ho faré. Compliré am l'obligació,—va dir alçant-se pera sortir.
 —I aon vas ara?—li va dir el senyor Esteve.
 —Ara... a Llotja.
 —Com s'entén?
 —S'entén, que hi vaig! Compliré am l'obligació, i l'obligació jo la ting de dia. Ja és complir-la estar-se dotze hores junyit a darrera un taulell. De nit ting el meu taulell, que, si no s'hi guanyen diners, s'hi guanya... No m'entendrien.
 I va agafar el berret i va anar-se'n.


R.Casas-Auca240-Regadora.png