Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/278

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Pàgs.
VIII.—Poesia administrativa.—Aont es torna a veure clarament que segueixen passant coses que no valen la pena de ser contades, pero qu'aixis mateix les contarem per la fidelitat de l'auca
69
IX.—Vint anys!—Primavera.—Joventut.— Il·lusions.—El primer petó
75
X.—Les reflexions del senyor Esteve decideixen a l'Estevet a anar a «vistes» pera anar a passar el matrimoni
83
XI.—L'idili de l'Estevet
93
XII.—Aon veurà el lector que segueixi, com van dur l'Estevet a casar, com va dar el sí, com van beneir-lo, com van dinar i com va entrar en el sant matrimoni
103


L'ESTEVE


I.—Quatre anys de matrimoni.—Aont es veu que uns bons informes donen més bon resultat pera casar-se.—Aont se veu un enamorament i altres cabories de gent jove
121
II.—L'auca va seguint el seu curs
131
III.—L'Esteve i la Tomasa van al camp.—Lo que veuen i lo que diuen.—Exaltament de l'Esteve, que acaba am tota prudencia com correspòn a n'el seu gènit
135
IV.—De l'influencia del paisatge a n'el pervindre de «La Puntual»
147
V.—De com creixia en Ramonet i del xibarri que va promoure a n'aquella llar «de Mercería»
157
VI.—A lo que porten quatre riços, quan els reguen am vanitat, i dels tropells que