Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nir controversia: els de peu donaven ordres, els de dalt deis carros insultaven, tots crida- ven, tot-hom manava; va començar el chor de renegs, i el cotxer del bateig en persona, sor- tint-li el carreter que duia a sota d'aquells guants verts i a dintre d'aquella librea, va renegar més que ningú, i fins va baixar del cotxe, desafiant a tot el carrer i a tot el comerç de Ribera.
 Els de dins estaven serens. Els contrariava una mica aquell embrancament comercial, pero eren gent qu'es feien càrrec i sabien lo qu'és el trànzit. Si haguessin gosat, i no haguessin anat vestits de negre, fins haurien baixat a posar ordre i a ajudar a descarregar carros.
 El senyor Ramon, donava, concells, anant a la una amb el cotxer; la padrina li encarregava que sobretot no's comprometés; el senyor Josep Forment, callava, i el padrí, el senyor Esteve, fins hi va deixar anar una sentencia:
 —Primer es el comerç que 'l bateig—va dir.—La criatura te espera, i el género no en- tregat a temps, sufreix merma i averia.
 Per fí, hi va haver un poc de moviment: Els carros van començar a caminar, i el cotxe entre 'l carro de cotó i un de petroli, va anar seguint amb els carros, i com qu'alli van trencar, varen haver de trencar amb l'ambulancia i fins arrivar a San Cugat, fets un sandwich de bateig, entre el cotó i el petroli.