Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 El cotxe prou hi era a la porta, i els cavalls tambó, pero el cotxer... aon dimoni era el cotxer?
 Van cridar-lo. Va tirar el senyor Ramon carrer amunt, i el senyor Esteve carrer avall; van donar veus a n'el veinat: van despertar un municipal que dormia, i saben ont era el cotxer...? era alli, en una cantonada, ajudant a aixecar un carro que se li havia encallat una roda.
 Si no hagués sigut pel renegar i el clavell que duia a l'orella, no l'haurien pas conegut; s'havia tret l'uniforme i en mànegues de camisa estava forcejant la roda, i fins que 'l carro va arrencar no el varen poder arrencar a n'ell de la roda.
 —Apa, cotxer, a casa i depreça, va dir la senyora Pepa.
 —Si que han enllestit aviat, li va contestar el cotxer.—Encara no hi han posat mitg jornal.
 —Deixa-t de jornals, i cap al cotxe,—li digué el padrí amb energia.
 I tornant a pujar al cotxe en el mateix ordre de l'anada, van seguir el carrer de San Cugat, fins que sent al Portal Nou, van tornar a trovar un riu de comerç, i varen seguir la corrent.
 Alli, era negoci de pells, de blanqueig i de tintoreria, lo qu'embussava els carrers. De dintre d'un soterrani en treien besties escor-