tes obertes per descontentar la parroquia. I nosaltres ho som de parroquia. A tots ens hi han batejat a la casa, i sinó, que mirin les llibretes. Si, senyor, que mirin les llibretes, i si no les volen mirar, jo las hi ensenyaré, aixis qu'arrivi, a n'aquet senyor vicari. Vull que sàpiga am qui se las heu, i que si's protesta una lletra, també's protesta una criatura.—Pero mentres volia protestar-la, sortí un capellà d'un altar seguit d'un escolanet, i s'en van anar cap a la pila.
Va ser un bateig ràpit i concís. Posar-li Estevet, Lluis i Pau; treure-li la gorra, tirar-li l'aigua, tornar-li a posar la gorra, i llegir quatre obligacions, va ser cosa d'un moment.
Ni la criatura va adonar-se'n.
—Per lo curt que ha estat el trovo car,—va dir el senyor Esteve, tot sortint.—Ens han fet un bateig de segona.
—Tots són iguals—va respondre la llevadora.—Amb els bateigs no hi ha diferencies.
—Que no hi ha diferencies, em gosa a dir? —va rependre el senyor Esteve:—pregunti-m'ho a mí, si n'hi han. Quan la criatura es de més pago, s'hi miren més, i s'hi entretenen. Hi posen més llatí, més aigua, i més beneida.
—Vaja, Esteve, no't descantellis,—li va dir la seva dòna,—anem a trovar el cotxe i deixa-ho corre.
Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat validada.
