Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Amb un mestre d'aquesta mena, aviat es va entendre el senyor Esteve.
 —Senyor mestre,—li va dir després del saludo,—aqui li porto l'Estevet, i l'Estevet es el meu nét, per servir-lo. Ell vol ser comerciant, com el seu pare, com el seu avi, com el meu, com tots els de la nostra casa. No li ensenyi de moltes coses. No, senyor. Els que saben de masses coses es distreuen del negoci, i nosaltres no volem que's distregui. Per ara no's distreu per res. Sempre'l veurà fixo a n'els prestatges. Incúlqui-li bones ideies, i ja sab què vol dir bones ideies: mirar aon passen els quartos, i seguir-los, i aturar-los honradament, i després sabér-los guardar, perquè no'ls aturin els altres. Que aprengui poc, sobretot...
 —No tingui por, que no apendrà gaire.
 —Qu'aprengui poc, com pot entendre, vull dir, que aprengui poc, pero que aprengtii pràctic. Am les quatre regles en te prou, i qui diu les quatre regles, vull dir el sumar i el multiplicar, qu'el restar i el dividir, ja es un adorno, i es un luxo del que també podria passar-se'n.
 —Vostè deu ser d'aquet barri, veritat?
 —Per servir-lo. Soc de la Plassa del quartel. Fundador de «La Puntual»».
 —Ja ho sabia, o ja m'ho pensava. Tots els pares d'aquet barri venen per això: per les quatre regles. Estigui tranquil. Deixi el noi, que aqui no's distreurà per res. Tenim mon-