Pàgina:L'avar (1915).djvu/103

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

mada caixeta! (Alt.) Es a dir que no ha sortit de casa meva?
Valeri. — No, senyor.
Harpagon. — I diga-m : no l'has tocada pas?
Valeri. — Jo, tocar-la? Tant an ella com a mi ns feu molt poc favor. Lo que sento per ella es un amor pur i respectuós.
Harpagon (apart). — Un amor pur i respectuós per la meva caixeta?
Valeri. — M'estimaria més morir que haver-la ofesa en re. Es massa entenimentada i massa honesta per fer això!
Harpagon (apart). — Massa honesta, la meva caixeta!
Valeri. — Tots els meus desitjos s'han limitat a fruir mirant-la. Cap pensament criminal ha profanat la passió que m'inspiren els seus hermosos ulls.
Harpagon (apart). — Els hermosos ulls de la meva caixeta! Parla d'ella de la mateixa manera que un enamorat ho fa de la seva estimada.
Valeri. — La senyora Claudia sap la veritat d'aquesta aventura, i ella pot testificar-li...
Harpagon. — Com? La meva criada també es complice d'això?
Valeri. — Sí, senyor: ella ha estat testimoni del nostre amor, i quan s'ha convençut de la puresa de les meves inten-