Pàgina:L'avar (1915).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Valeri. — Sí : ens havem promès ser l'un de l'altre per sempre.
Harpagon. — Ja t'ho impediré, t'ho asseguro!
Valeri. — No més que la mort pot separar-nos.
Harpagon. — Vaia una afició an els meus diners!
Valeri. — Ja us he dit que no es l'interès lo que m'ha induit a fer lo que he fet. El meu cor no ha obrat per les intencions que creieu, i un motiu més noble m'ha inspirat aquesta resolució.
Harpagon. — Ja veureu com es per caritat cristiana que vol posseir lo que es meu. Però no ten riuras! La justicia, pillet, més que pillet!, me donarà la raó!
Valeri. — Feu lo que us sembli: estic disposat a sofrir totes les violencies que volgueu; però us prego que tingueu la seguritat de que, si en això hi ha cap mal, a ningú més que a mi se n'ha d'acusar, i que la vostra filla no es culpable de re.
Harpagon. — Això sí que ho crec. Seria molt extrany que la meva filla estigués complicada en aquest crim. Però vui saber això. Confessa-m on te l'has enduta.
Valeri. — Jo? No me l'he enduta pas. Encara es a casa vostra.
Harpagon (apart). — Oh la meva esti-