Pàgina:L'avar (1915).djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



podeu escullir entre donar-me la Mariagna o perdre la caixeta.
Harpagon. — No se n'ha pas tret re?
Cleant. — Re enterament. Veiam si permeteu que ns casem i si afegiu el vostre consentiment al de la seva mare, que la deixa en llibertat d'escullir entre nosaltres dos.
Mariagna (an en Cleant). — Però vós no sabeu que no n'hi ha prou amb aquest consentiment, i que l Cel (senyalant an en Valeri), amb un germà, acaba de tornar-me l pare (senyalant a l'Anselm), a qui heu de demanar-me.
Anselm. — El Cel, fills meus, no m retorna a vosaltres per contrariar els vostres desitjos. Senyor Harpagon, ja podeu suposar que la preferencia d'una noia serà pel fill i no pel pare. Vaja, no feu dir lo que no es precís que s digui, i consentiu, com jo, an aquest doble casament.
Harpagon. — Per decidir-me cal que vegi la meva caixeta.
Cleant. — La veureu sana i sencera.
Harpagon. — Jo no tinc diners per donar an els meus fills quan se casin.
Anselm. — I bé! Ja n tinc jo per ells. No us dongui cap inquietut, això.
Harpagon. — Que us encarregareu dels gastos d'aquests dos casaments?
Anselm. — Vaja, sí, me n'encarrego. Esteu satisfet?