Aquesta pàgina ha estat validada.
Harpagon. — Sí, però en el ben entès que pel casament m'heu de fer fer un trajo.
Anselm. — Està bé. Anem a fruir de l'alegria que ns ofereix aquest dia feliç.
Comissari. — Hola, senyors, hola! No aneu tant depressa, si us plau: qui m pagarà l meu treball?
Harpagon. — No n'hem de fer re del vostre treball!
Comissari. — Jo no puc pas treballar de franc.
Harpagon. — En pagament, aquí us dono un home per que l feu penjar. (Senyalant a mestre Jaume.)
Jaume. — Pobre de mi! Com s'ha de fer, doncs? Me bastonegen per dir la veritat, i are volen penjar-me per haver mentit.
Anselm. — Senyor Harpagon, se li ha de perdonar aquesta impostura.
Harpagon. — Doncs, que pagareu vós an el Comissari?
Anselm. — Sí, home. Anem desseguida a participar la nostra alegria a la vostra mare.
Harpagon. — I jo a veure la meva estimada caixeta.
