Pàgina:L'avar (1915).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Aleix. — Està bé! Ja men vaig.
Harpagon. — Espera-t. No t'emportes pas re?
Aleix. — Què voleu que m'endugui?
Harpagon. — Vina, que ho vui veure, Ensenya-m les mans.
Aleix (ensenyant-li una mà). — Teniu.
Harpagon. — L'altra.
Aleix. — L'altra?
Harpagon. — Sí.
Aleix. — Teniu. (Ensenyant-li totes dugues.)
Harpagon (senyalant les calces de l'Aleix). — No hi has amagat res aquí dins?
Aleix. — Veieu vós mateix.
Harpagon (palpant la part inferior de les calces de l'Aleix). — ¡Aquesta mena de calces tant amples són tant a proposit per amagar-hi les coses que s roben! Jo no sé com no n pengen un cada dia...
Aleix (apart). — Ah! Un home com aquest mereixeria ben bé que li passés lo que tem. Que m'agradaria poder-lo robar!
Harpagon. — Hola!
Aleix. — Què?
Harpagon. — Què es lo que dius de robar?
Aleix. — Dic que la podeu escorcollar tant com volgueu per veure si us he robat.
Harpagon. — Això es lo que vui fer. (Fica les mans a les butxaques de l'Aleix.)
Aleix (apart). — Mala negada facin l'avaricia i els avariciosos!