Pàgina:L'avar (1915).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Aleix. — El vostre fill m'ha ordenat que l'esperés.
Harpagon. — Vés-ten a esperar-lo al carrer i no t quedis a dintre casa plantat com una estaca, observant lo que passa per treure-n profit. No vui veure sempre al meu davant un espia dels meus actes, un traidor que té ls ulls clavats en tot lo que faig i que devoren tot lo que posseeixo i furetegen per tots cantons per veure si s pot robar res.
Aleix. — Com dimontri voleu que ho facin per robar-vos? Voleu dir que us poden robar, tancant com ho tanqueu tot i fent centinella dia i nit?
Harpagon. — Tanco lo que m sembla bé, i faig sentinella quan i com me plau. No vui espies que mirin lo que s fa. (Baix i apart.) Tinc por que sospiti alguna cosa del meu diner. (Alt.) ¿Que pot-ser fores capaç de fer córrer la veu de que tinc diners amagats?
Aleix. — Vós teniu diners amagats?
Harpagon. — No, pillet! No dic pas això! (Baix.) Quina rabia! (Alt.) Jo t pregunto si maliciosament faras córrer la veu de que n tinc.
Aleix. — I que n'hem de fer que n tingueu o no, si per nosaltres es lo mateix?
Harpagon. (aixecant la mà pera donar una bofetada a l'Aleix). — Com! Te permets fer apreciacions? T'ensenyaré de tenir més prudencia! Vés-ten d'aquí!