Pàgina:L'avar (1915).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



per realisar-ho. Si l teu assumpte, Elisa, es semblant al meu, i el pare s'oposa als nostres desitjos, el deixarem tots dos i ens afranquirem d'aquesta tirania a la que fa tant temps ens té sotmesos la seva avaricia insoportable.
Elisa. — La veritat es que cada dia tenim més motius de plorar la mort de la nostra mare, i que...
Cleant. — Sento la veu d'ell. Allunyem-nos un xic d'aquí, que acabarem de parlar-ne, i després unirem els nostres esforços per atacar la seva duresa de caracter.



ESCENA III


L'Harpagon i l'Aleix


Harpagon. — Vés-ten d'aquí, desseguida, i no repliquis pas! Vés-ten de casa, pillet!
Aleix (apart).— No he vist mai ningú tant dolent com aquest maleit vell! Jo crec que té l dimoni ficat al cos.
Harpagon. — Ja murmures entre-dents?
Aleix. — Per què m treieu?
Harpagon. — Encara goses preguntar-m'ho? Vésten desseguida, abans no t tregui a garrotades!
Aleix. — Però, què us he fet, jo?
Harpagon. — M'has fet... que vui que ten vagis!