Pàgina:L'avar (1915).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



no estan en gaire bona posició, i que la petita renda que tenen am prou feines els arriba per atendre les necessitats més apremiants. Figura-t l'alegria que ha de produir millorar d'estament la persona que un estima i socórrer les modestes necessitats d'una honrada familia! Concebeix el disgust que m causa veure que per l'avaricia del pare m trobo impossibilitat de donar-me aquesta alegria i de demostrar an aquesta noia l'amor que sento per ella.
Elisa. — Massa que l concebeixo, el teu disgust, Cleant.
Cleant. — Ah, Elisa! Es molt més gran de lo que sembla. Perquè, ¿hi ha re més crudel que l rigorós estalvi que ns imposa, i la mesquinesa inconcebible que ns fa sofrir? ¿De que ns-e serveix tenir riqueses, si no hem de disfrutar-ne ara que som joves; si, per anar passant, me veig precisat a endeutar-me per tot arreu; si ns veiem obligats, tu i jo, a empenyar-nos amb els mercaders per poder anar vestits decentment? En fi, he volgut parlar-te perquè m'ajudis a sondejar la voluntat del nostre pare referent an aquest assumpte. Si veig que s'hi oposa, estic resolt a anar-men lluny d'aquí am la Mariagna a fruir de la fortuna que l cel vulga concedir-nos. Estic mirant si puc emmanllevar algun diner