Pàgina:L'avar (1915).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



nostre cor; més, confio en la teva prudencia.
Elisa. — Pobre de mi! No parlem de la meva prudencia. No hi ha ningú que no deixi de tenir-ne al menos una vegada a la vida. Si t'obro l meu cor, pot-ser no m consideraras tant prudenta com tu.
Cleant. — Ah! Tant-de-bo que la teva ànima, com la meva...
Elisa. — Acabem, de primer, lo referent a tu, i diga-m qui es la que tu estimes.
Cleant. — Es una noia que fa poc temps que viu en aquest barri, i que sembla feta per inspirar l'amor a tots els que la veuen. La Natura no ha creat un ser més amable. Així que la vaig veure vaig enamorar-men desseguida. Se diu Mariagna, i viu am la seva mare, una bona dòna que quasi sempre està malalta, i a la qual ella cuida amb una sol·licitut no imaginada. La serveix, la plany i l'aconsola amb una tendresa que t'enterniria. Tot lo que fa, ho fa d'una manera tant escaienta! Totes les seves accions estan plenes de gracia; té una dolcesa atractivola; es honesta sense afectació... Ah, Elisa! Voldria que l'haguessis vista.
Elisa. — Basta, Cleant, am lo que m dius, i, per compendre qui es ella, n'hi ha prou am que tu l'estimis.
Cleant. — Per sota mà he descobert que