Pàgina:L'avar (1915).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Cleant. — Moltes coses resumides en una sola paraula : estimo.
Elisa. — Tu estimes?
Cleant. — Sí, estimo. Però, abans d'anar més lluny, sé que depenc d'un pare, i que l nom de fill me sotmet a la seva voluntat; que no ns podem prometre sense l consentiment dels que ns han donat la vida; que l cel els ha fet senyors dels nostres desitjos, i que no podem disposar-ne contra la seva voluntat; perquè, no estant apassionats, es més facil que no s'equivoquin tant com nosaltres i vegin més clar lo que ns convé; que hem de tenir en compte la seva prudencia i l'encegament de la nostra passió, i que l'ardor de la joventut ens condueix molt sovint a precipicis perillosos. Te dic tot això, Elisa, a fi de que no t molestis en dir-m'ho tu; perquè la meva passió no vol escoltar re, i et prego que no m facis reflexions.
Elisa. — Estas ja promès am la que estimes?
Cleant. — No; però estic resolt a fer-ho, i te suplico que no tractis pas de dissuadir-me.
Elisa. — Que t creus que no m faig carrec de les coses?
Cleant. — No, Elisa; però com que tu no estas enamorada, ignores la violencia que un amor veritable fa néixer en el