Pàgina:L'avar (1915).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



freix un xic en lo que faig; però quan se necessiten les persones es precís emmotllar-s'hi. I, ja que no se les pot guanyar més que d'aquesta manera, la culpa no es dels que adulen, sinó dels que volen ser adulats.
Elisa. — Per què no procures tenir l'ajuda del meu germà, per si la minyona descobreix el nostre secret?
Valeri. — No es possible conciliar l'un i l'altre. Es tant oposat el caracter del pare del del fill, que es dificil fer la confidencia an els dos. Tu, per la teva part, parla-n an el teu germà, i serveix-te de l'afecte que us teniu per interessar-lo en la nostra qüestió. Ara s'acosta. Jo men vaig. Aprofita aquesta oportunitat per parlar-n'hi, i no li diguis més que lo que creguis convenient.
Elisa. — No sé si tindré l coratge de fer-li aquesta confidencia.



ESCENA II


En Cleant i l'Elisa


Cleant. — Estic molt content de trobar-te sola, Elisa, perquè tenia un gran desig de confiar-te un secret.
Elisa. — Estic disposada a escoltar-te, Cleant. Què vols dir-me?