Pàgina:L'avar (1915).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



de la seva avaricia i l'austeritat am que viu amb els seus fills, podrien autorisar coses més extranyes. Perdona-m, estimada Elisa, que parli així davant teu. Ja saps que, referent an això, no s pot parlar d'altra manera. En fi, si puc, com espero, trobar els meus pares, no ns costarà gaire de convence-l. Espero amb impaciencia tenir-ne noves, i aniré a buscar-ne jo mateix si tarden a venir.
Elisa. — Ah, Valeri! Te prego que no t moguis. Sobre tot procura fer-te ben veure del meu pare.
Valeri. — Ja veus que ho procuro, i les manyes de que m'he tingut de valdre per entrar en el seu servei; l'afectada simpatia i semblança de sentiments que fingeixo per complaure-l, i el paper que represento cada dia per fer-m'hi amic. Faig progressos admirables. Veig que l mellor medi de guanyar les persones es fer veure que s participa de les seves aficions i de la seva manera de pensar, i alabar els seus defectes i aplaudir lo que fan. No s'ha de tenir por en extremar excessivament la complascencia, perquè, a pesar d'esser ben visible la manera com sels tracta, els més espavilats són sempre enganyats si sels adula; i no hi ha res, per impertinent i ridicol que sigui, que no s faci creure quan es ben amanit amb alabances. La sinceritat so-