Pàgina:L'avar (1915).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Elisa. — No temeria re si tot-hom te vegés amb els mateixos ulls que jo t veig. En tu trobo motius per justificar els meus actes. El meu cor, com a defensa, s'apoia en l'agraiment que t dec. A totes hores sem representa l perill espantós que va fer-nos conèixer; la generositat sorprenent am que vas exposar la teva vida per arrencar la meva al furor de les onades; les sol·licituts plenes de tendresa que vas prodigar-me després d'haver-me tret de l'aigua; i els homenatges constants d'aquest amor ardent, que ni l temps ni les dificultats han pogut refredar, i que, fent-te oblidar els teus pares i la teva patria, detura aquí ls teus passos, i fa que m prefereixis a la teva perduda fortuna, havent-te obligat, per veure-m, a sol·licitar la plaça de criat del meu pare. No hi ha dubte que tot això fa en mi un efecte meravellós, i es suficient, als meus ulls, per justificar l'afecte que per tu sento; però als ulls dels altres pot-ser no sigui prou justificatiu, això, i no estic segura de que estiguin conformes am la meva manera de pensar.
Valeri. — De tot lo que m'has dit, es no més que pel meu sol amor que pretenc merèixer de tu alguna cosa. En quant als escrupols que tens, la conducta del teu pare justifica ben bé la teva, i l'excés