Pàgina:L'avar (1915).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Elisa. — Dispenseu.
Harpagon. — Ja veig ben bé que heu sentit algunes paraules. Parlava am mi mateix de lo que costa avui dia trobar diners, i deia que es ben ditxós qui pot tenir dèu mil escuts a casa seva.
Cleant. — No gosavem dir-vos re per no interrompre-us.
Harpagon. — Us dic això per que no interpreteu malament les coses i no us cregueu que dic que sóc jo qui té ls dèu mil escuts.
Cleant. — Nosaltres no ns fiquem en els vostres negocis.
Harpagon. — Tant-de-bo que jo ls tingués, dèu mil escuts!
Cleant. — No crec pas...
Harpagon. — Seria un bon negoci pera mi.
Elisa. — Això són coses...
Harpagon. — Me farien bon servei.
Cleant. — Jo crec que...
Harpagon. — M'agradaria molt.
Elisa. — Vós sou...
Harpagon. — I no m queixaria, com faig ara, de que les coses van malament.
Cleant. — Déu meu, pare! No us queixeu d'aquesta manera, perquè tot-hom sab que teniu molt.
Harpagon. — Com s'entén, que tinc molt! Els que ho diuen menteixen! Es una falsetat! Els que fan córrer això són uns poca-vergonyes.