Pàgina:L'avar (1915).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Elisa. — No us enfadeu.
Harpagon. — Es ben particular que ls fills me traeixin i siguin els meus enemics!
Cleant. — El dir que teniu diners es ser enemic vostre?
Harpagon. — Sí. Semblants paraules i els grans gastos que fas seran causa de que qualsevol dia vinguin a casa i em degollin, perquè creuran que estic folrat de diners.
Cleant. — Quin es el gran gasto que faig?
Harpagon. — Quin? Hi ha re més escandalós que l luxe que gastes? Air ho disputava am ta germana. Però encara hi ha una cosa pitjor. Això crida venjança al cel. Am lo que portes de cap a peus n'hi ha prou per fer un bon capital. Ja t'ho he dit vint vegades : tots els teus actes me desagraden molt. Tu t'empenyes en semblar un marquès... i per anar vestit així m'has de robar, no hi ha més.
Cleant. — Robar! Com voleu que us robi?
Harpagon. — Què sé jo! D'on treus els diners, doncs, per sostenir el luxe que gastes?
Cleant. — Jo? Es que jugo; i, com que sóc sortós, gasto tot lo que guanyo.
Harpagon. — Fas molt mal fet. Si ets sortós en el jòc, hauries d'aprofitar-ten i posar a un bon interès el diner que guanyis, a fi de tenir-lo quan el necessitis.