Pàgina:L'avar (1915).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Voldria saber, sense parlar de lo demés, de què serveixen totes aquestes cintes de que vas farcit de cap a peus, i si encara no n'hi ha prou am mitja dotzena d'agulles per subjectar unes calces. ¿Quina necessitat hi ha de gastar diners en perruques, podent portar els cabells naturals, que no costen re? Faig la juguesca que en perruques i en cintes gastes ben bé vint pistoles; i vint pistoles reditúen cada any divuit lliures, sis sous, vuit diners, col·locant-les no més que al vuit per cent.
Cleant. — Teniu raó.
Harpagon. — Però, deixem-ho córrer, i parlem d'altra cosa. (Adonant-se de que en Cleant i l'Elisa s fan signes.) Hola! (Baix i apart.) Me sembla que aquest parell se fan signe de robar-me la bossa. (Alt.) Què signifiquen aquests accionats?
Elisa. — Estavem qüestionant qui dels dos parlaria primer, perquè tots dos hem de dir-vos una cosa.
Harpagon. — I jo també tinc de dir-vos una cosa a tots dos.
Cleant. — Es de casament de lo que desitgem parlar-vos.
Harpagon. — També es de casament de lo que us vui parlar.
Elisa. — Ai! Pare!
Harpagon. — Per què fas aquesta exclamació? Es la paraula o la cosa lo que t fa por?