Pàgina:L'avar (1915).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Cleant. — El matrimoni pot espantar-nos a tots dos segons de la manera que vós l'entengueu. Temem que ls nostres sentiments no estiguin d'acord am la vostra elecció.
Harpagon. — Un xic de paciencia. No us alarmeu. Sé lo que us convé a tots dos, i ni l'un ni l'altre tindreu motiu de queixar-vos de tot lo que vui fer. (An en Cleant.) Doncs, per començar, diga-m: has vist una noia que s diu Mariagna, que viu aprop d'aquí?
Cleant. — Sí, senyor.
Harpagon (a l'Elisa). — I tu?
Elisa. — N'he sentit parlar.
Harpagon. — Què t sembla, Cleant, aquesta noia?
Cleant. — Que es molt escaienta.
Harpagon. — I la seva fesomia?
Cleant. — Honesta i plena de gracia.
Harpagon. — I el seu aire?
Cleant. — Admirable.
Harpagon. — No es veritat que una noia així es mereixedora de que s'enamorin d'ella?
Cleant. — Sí, senyor.
Harpagon. — Oi que es un bon partit?
Cleant. — Ja ho crec!
Harpagon. — I que té tot l'aspecte de ser bona per una casa?
Cleant. — Séns dubte.
Harpagon. — I que un marit seria feliç amb ella?